Zodíac, Bruixa de Dol

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

A simple vista, en veiem un sonet, perquè té dos quartets i dos tercets.
Té una rima creuada en els dos primers quartets (ABBA), i en els dos tercets ( ABA, BAB ).
Els versos són d'art Major, i concretament són decasíl·labs.

Tornem a veure el "jo poètic", és a dir, que l'escriptora és el subjecte de la poèsia.
Desitga oblidar els seus records, que els engoleixi el mar. Vol tornar a començar, a veure on la fa parar el destí, llençant de nou els daus de la ruleta de la fortuna.
També vol enamorar-se'n de nou "cal que encertem, amb l'ai de la sageta".
Vol enamorarse'n d'una persona que sigui cranc, ja que ella és escorpí.

Maria-Mercè Marçal, Qui sóc i per què escric

Qui sóc i per què escric.

Primer, veiem una semblança amb el titol d'aquesta entrevista amb un altre que en va escriure Montserrat Roig.
Ella es veu com una serp quan canvía la pell.
Les etapes les veu com un canvi de pell.
Durant l'entrevista, ella parla d'una serp que n'havia vist, evidentment, aquesta serp no existía, es un recurs que va fer servir.

"Temptació o repte, transgressió i mancança: l'escriptura."
Així és com ella veu l'escriptura, una temptació, perquè l'agradava escriure. Un repte, perque encara que en tinguis ganes d'escriure, no tot el món s'en surt escrivint.

Característiques de Bruixa de Dol

Característiques principals de l'obra Bruixa de Dol, escrita per Maria-Mercè Marçal.

L'obra l'ha enfocat en les bruixes, les quals fa segles les cremaven a la foguera per no seguir el camí correcte. L'autora de l'obra si ve reflectida en una bruixa, ja que no era com la societat on ella vivía volía que fos, i per tant ha volgut plasmar-ho en l'obra, fent esment a aquest tipus de dona.
Les obres de l'autora son una mena de biografia simbólica i onirica.
A Bruixa de Dol, s'utilitzen com a temes recurrents l'amor i la solitud.

Els animals simbólics que apareixen són: l'escorpí i el drac, els quals son els animals del seu horoscop xinés.

El títol de l'obra fa un homentatge a l'obra de Josep Vicenç Foix Sol i de Dol i també ens recorda a la cançó popular Plou i fa sol.

A l'obra el que més es pot trobar són sonets.

Biografia de Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal i Serra, (Barcelona, 1952- Barcelona 1998), va va ser una poeta,atedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista, i per un temps, editora. Usa com a nom per a signar les seves obres Maria-Mercè Marçal.

Va passar la seva infanteça a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) d'on sempre es considerava originaria. Va estudiar Batxillerat a Lleida. El 1969 es va traslladar a Barcelona per entrar a l'universitat. Es va lliçenciar en filologia clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica a diversos instituts, ensenyant llengua i literatura catalana. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar 1976, després d'haver fundat amb ell i amb d'altres joves poetes l'editorial Els llibres del Mall el 1973 Va participar a l'Assamblea de Catalunya va militar al PSAN des de finals del franquisme fins que se'n separà el1980, en una escisió que conduirà a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra.

L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.El seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme.

El 1980 té la seva filla Heura,que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes ("Triar" entre ells), i amb la qual el tema de l'embaràs i la maternitat entren a la seva obra.

Des del 1994 impulsà el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").

Montserrat Roig, Obres

Novel·la.

De novel·les Montserrat Roig va escriure:

• Ramona, adéu. Barcelona (1972).
• El temps de les cireres. Barcelona (1976).
• L'hora violeta. Barcelona (1980).
• L'òpera quotidiana. Barcelona (1982).
• La veu melodiosa. Baarcelona (1987).

Narrativa Breu.

• Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona (1971).
• El cant de la joventut. Barcelona (1989).
• De finestres, balcons i galeries. Barcelona (1989).

Teatre.

• Reivindicació de la senyora Clito Mestres. Barcelona (Estrena al Teatre Romea, el 10 de Juny de 1991).

Critica literaria o assaig.

• Els catalans als camps nazis. Barcelona (1977).
• L'adulla daurada. Barcelona (1985).
• Barcelona a vol d'ocell. Barcelona (1987).
• L'autèntica història de Catalunya. Barcelona (1990).
• Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d'escriure i el vici comprartit de llegir. Barcelona (1991).
• Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari Obert 1990-1991. Barcelona (1992)
• La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona [Amical de Mathausen i altres camps de concentració nazis ] (2001).

Traduccions realitzades per l'autora.

• De l'anglés: BURCHETT, Wilfred: Vietnam: la segunda resistencia. Barcelona. (1967) (Trad. Montserrat Roig i M. Teresa Lorés).
• Del Rus: GORKIJ, Maksim: Els fills dels sol. Barcelona (1984) (Trad. directa del rus de Ricard Sanvicente; versió catalana de Montserrat Roig.)

web

Montserrat Roig, Biografia

Montserrat Roig, (Barcelona 1946 - 1991 ).

Narradora i periodista. Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop. Es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona l'any 1966. Fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol. Exercí com a professora a les universitats de Glasgow i Phoenix.
És un dels noms més representatius del conjunt d’escriptor que es van iniciar literàriament a finals del seixanta. Autora d’èxit i compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó (1971) (Premi Víctor Català, 1970), aquest primer recull de narracions inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les: Ramona adéu (1972), El temps de les cireres (1977), premi Sant Jordi, 1976, L'hora violeta (1980). Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes (les membres de les tres generacions de les famíles Ventura-Claret i miralpeix), literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als setanta del XX incident, sobretot en els darrers temps del franquisme. El 1982 publica L’òpera quotidiana, protagonitzada encara, parcilament , per un Miralpeix. La novel·la La veu melodiosa (1987) i el contes d’El cant de la joventu (1989), en què bona part de la crítica va subratllar la maduresa literària assolida per l’escriptora, en constituïren les dues úniques concrecions donada la mort prematura de Roig, qua causà una forta commoció en el món de les lletres catalanes. Féu treballs editorials i fou guionista i presentadora de diversos programes de televisió. Col·laborà en diverses publicacions setmanals com “Destino”, “Triumfo”, i diàries, “El Periódico” i l’“Avui”. També escriví textos literaris per a “Lletra de canvi” o “Els Marges”, entre d’altres. En la revista “Serra d'Or” féu llargues entrevistes que posteriorment aplegà en els volums de Retrats paral·lels. Paral·lelament a la seva obra literària ha treballat en diversos camps, entre els quals destaquem la biografia, publicant Rafael Vidiella ,l'aventura de la revolució (1976); el document històric, l'excel·lent Els catalans als camps de concentració nazis (1977); llibres de viatges com L'agulla daurada (1975) sobre la ciutat de Lenigrad, o l'assaig, amb llibres com ¿Tiempo de mujer? (1980). D'entre la seva obra de creació destaquem Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) i el volum de memòries Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (1992). La seva obra ha estat traduïda, a part de les principals llengües europees, al búlgar, hongarès, neerlandès, hebreu, rus i suec.

Poesíes [Comentari] 5/5

És així, si us plau, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C. 1

Comentari
La poesía "és així, si us plau" pertany a La nit, escrit al 1956 per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià. Aquesta obra la recull el llibre "Recomane tenebres".

Aquesta poesía está basada en un diáleg de 5 parts, 3 dialogades i 2 narrades.
El tema de l'obra és: la mort.

De figures retóriques en trobem: onomatopeies, anáfores i al·literacions.

Poesíes [Comentari] 4/5

Demà serà una cançó, Llibre de meravelles (1971)

Comentari
"Demà serà una cançó" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1971. L'obra pertany al Llibre de meravelles.

L'obra está formada per una estrofa de 20 versos, els quals no tenen rima.
El tema de aquesta poesía és la vida. De la seva propia vida, recordant el passat.
De figures retóriques hi trobem: Paral·lelismes, pleonasmes, interrogacions, enumeracions i quiasme.

Poesíes [Comentari] 3/5

Testament mural, Llibre de meravelles (1971)

Comentari
"Testament mural" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1971. Aquesta poesía pertany al Llibre de meravelles.

Está format per: 1 estrofa de 31 versos sense rima.
El tema principal de la poesía és el sexe.
La poesía parla de l'amor desenfrenat d'una parella. Recordant quan feien l'amor.

En aquesta poesía trobem de figures retóriques:
- Elipsis, enumeracions, encavallaments i anáfores.

Poesíes [Comentari] 2/5

"Res no m'agrada tant", Horacianes (1974), dins Les pedres de l'àmfora, O.C. 2

Comentari
"Res no m'agrada tant" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1974, dins Les pedres de l'àmfora.

La poesía conté 7 estrofes. La primera de 3 versos, i cap d'ells té les mateixes síl·labes, no té rima. La segona té 1 vers amb 19 síl·labes. La tercera té 4 versos, 3 d'ells amb 10 síl·labes i un amb 9, tampoc té rima. La quarta té 5 versos i cap d'ells té les mateixes síl·labes, tampoc té rima. La cinquena té 4 versos i cap d'ells té les mateixes síl·labes, no tenen rima entre ells. La siséna té 2 versos, un amb 5 síl·labes i l'altre amb 13 síl·labes. La seténa té 1 vers amb 6 síl·labes.

La poesía tracta de el menjar que més li agrada. És una poesía intranscendent.
D'elements retórics té: encavallaments i enumeracions.