TREBALL DE GRUP

1. La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.
(p. 112) Cap 4
Des de [- Sabeu, ermitana? Aquesta ermita…]
Fins a [… hi podem espitllar per tot…]
Lèxic: gitessin, s’arrangin, arrangar-ne, garrí.

B

2. Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.

a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les circumstàncies dels dos pseudònims empats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.

b) Cerca també en el seu epistolari, on s’explica els motius dels pseudònims, quina va ser la reacció de Joan Maragall en saber que l’autor de Solitud era una dona. Recorda’t d’esmentar en la bibliografia les fonts utilitzades.

A) Caterina Albert comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudónim de Virgili d'Alacseal.

Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra "La infanticida", es va representar en els Jocs Florals d'Olot l'any 1898, en que representava un anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva. Amb aquesta obra va adoptar el pseudónim de Víctor Català.

La novel·la "Solitud" costitueix el punt de partida de l'explotació de l'identitat femenina per part d'una escriptora.

Aquesta novel·la va ser escrita baix el pseudónim masculí de Víctor Català per raons de temps i lloc, ja que abans estaba mal vist que les dones fosin escriptores.

B)

Joan Maragall defineix a Caterina com : "ferida del llamp pel geni", es a dir, una dona geni, de capacitat extraordinàriament creativa que escriu singularment molt bé, pero que, en definitiva s'escapa dels esquemes que la societat atribueix a una dona, en aquest cas escriptora.

D

3. Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames Rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.

Empra un vocabulari semblant en les dues obres, de l’Empordà.
Tant Solitud, com el conte que vam llegir, són històries versemblants i situades en espais rurals.
Aquesta qüestió s'ha d'ampliar molt més: no esmentes el títol de la narració que heu llegit, ni resumeixes el seu argument, ni concretes el tema. El que comentes ho hauries de posar a la conclusió, després d'haver realitzat el treball previ.

C

4. Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que “el drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.

Alan Yates considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista, perquè són histories curtes i están ambientades al camp, mentre que abans totes les novel·les estaven ambientades a la ciutat.

La resposta és correcta, però incompleta. A què us referiu quan dieu "abans"? Cal explicar-se!!!

C

5. El tema de la violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?

La violació ja és la gota que colma vessa la seva paciència i ja no suporta més tota aquella situació, Aixa que decideix anar-se’n, s’acaba tot.

B

6. Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del pasta de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascú d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.

Gaietà: va estar casta amb la Lluci 8 mesos, llavors va morir (cap. 3).
Mila: La mare de la Mila va morir i se’n va anar amb el seus oncles.
L’oncle de la Mil amor. (cap.4)

Falten referències.

B

7. Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.

Mila: És una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa.

Gaietà: Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament.
La Mila li posà uns quaranta anys. Encara que realment en tingui gairebé 64.

Matias: És un home gras, flàxid, covard, ignorant, sense ambicions i gandul; ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau.

Ànima: Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per un cordill d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enredera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color. Tenia la veu ronca i reia d'una manera estrafeta, aclucant els ulls, i enrotllant el llavi de dalt cap endins. Al fer-ho, ensenyava les dents i geniva superior, les dents eren blanques i lluents com botonets de pedra, i les genives rogenques, d'un color semblant al de xocolata.
Les mans quasi negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si hagués estat socarrat.

A

8. A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció fan?

El que pensa la Mila sobre els homes:
MATIAS: Mila pensa que el seu marit es un gandul, que no ajuda a les feines de la casa i no li fa res de cas a ella. La seva actitud envers ell és de menys preu.
GAIETÀ: És l’única persona que la fa sentir bé, fins i tot arriba a un punt que la Mila sent desig per ell, però tot això s’acaba en quant s’adona dels anys que té.
ÀNIMA: A la Mila, L’Ànima li sembla a un gos que tenia la seva tieta, el veu com un animal, un desvergonyit, no li dona gaire bona espina.
ARNAU: Ell desperta sobre la Mila un fort Impuls passional que ella intenta negar.
BALDIRET: El nen desperta l’esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé, ja que a ella lo agrada molt la companyia del nen.
El que pensen els homes sobre la Mila:
MATIAS: No li fa res de cas, com si ella no existís.
GAIETÀ: La veu com una pobra dona que s’ha tingut que anar al camp per culpa del seu marit i allí està en plena solitud. Li sembla una bona dona.
ÀNIMA: La veu com a desig sexual.
ARNAU: Està enamorat de la Mila i li proposa matrimoni però ella es nega.
BALDIRET: La veu com a una mare.

Paper d’antagonisa el juga el Gaietà.

La funció que tenen els altres personatges.
MATIAS: Marit de la Mila.
ÀNIMA: És el dolent de la novel·la.
ARNAU: Juga el paper d’admirador de la Mila.
BALDIRET: Fa com si fos el fill de la Mila.

A

9. La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.

* MENESTRA:
Preparació:
Pas 1: Es pela i pica el tomàquet i la ceba per a sofregir-los AL final s’afegeix al sofregit el pimentón pebre vermell i la farina espolainlant’la remenant per a evitar que es cremi. Ho apartem. Pas 2: Es posen a bullir en una casserola les carxofes (cors, o si són grans partides en quatre i fregades amb llimona) les faves pelades i els pèsols (pots tirar també les beines), les patates pelades i trossejades, l'enciam rentat i trossejada. Es cobreix tot d'aigua, procurant que sobrepassi uns dos dits l'altura dels ingredients.
Pas 3. Quan comença a bullir s'agrega el sofregit.. Es manté en li foc fins que les carxofes estiguin tendres. Vigilar la cocció per si és necessari agregar més aigua. Afegir sal i un poc d'oli la final de la cocció. Pot servir-se amb un poc d'oli d'oliva verge en li plat.
Pas 4: Si es vol més sòlida pot acompanyar-se d'ous durs tallats i de pa fregit o torrat. Una fórmula clàssica si es desitja ser flexible amb el vegetarià és afegir un poc de pernil...

*SOPA DE PASTOR
Ingredients:
- farigola.
- 4 gotes d’oli.
- Pa.
- all.
- aigua.

*CARGOLS:
S’agafen i es posen a la paella. A rostir.
Simbolitza la prosperitat, ja que no passaven gana i la riquesa de la muntanya que tenia aquells cargols tan esplèndids.

*CONILLS:
El conill simbolitza amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l’Ànima que es dedica a caçar tot tipus de “conills”.
Preparació: Es tosta al foc.

SENSE ACABAR

C

10. Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.

ELEMENTS QUE CONFORMEN L’UNIVERS SIMBOLIC DE SOLITUD
“La Pujada”	“La devallada”
La pujada a l’ermita és un camí simbòlic, ja que des de el primer moment representa per a ella una cosa que ha marcat ja molt abans d’arribar a l’ermita es sentia malament, perquè no veuria a la seva família, i no va a gust ella a l’ermita, tot això no li agrada.	És un altre element simbòlic, perquè es quan la Mila decideix anar-se’n d’aquest infern i parla amb el Matias i li diu que se’n va, la conversa que tenen ells també simbolitza molt, ell intenta convèncer-a, però ella esta decidida a anar-se’n.
La manera de mirar a la Mila tots els homes de la casa, cada un d’ells la mira amb una mirada diferent.

12.Completa el quadre següent:

RONDALLES, CREENCES I LLEGENDES DE SOLITUD.

Cap. I	La fita dels ................. i el Torrent de mala sang Els escalons dels moros. Referència a l’udol del torrent de Mala sang (El rei Moro agafava noies).
Cap. II	Referència a les Llufes.
Cap. III	L’Orifany. L’Aigua del Bram. Referència a les Llufes (encantades). El torrent de la Mala sang.
Cap. IV	La Sol dels Murons (cabell-Sant Ponç)
Cap. VI	Rondalla Les Llufes.
Cap. XII	Llegenda del Senyor Llisquens
Cap. XIII
Cap. XIV	Llegenda de la creu.
Cap. XV
Cap. XVI	Creença de que el pastor els hi havia donat totes les seves possesions

LES ACTIVITATS QUE HI VAIG COPIAR ERRADAMENT VA SER DEL BLOC DE L'ALBA PERQUÈ TINC ELS ENLLAÇOS EQUIVOCATS.

Discurs de la tercera Festa Modernista

TEXT 2 [p.51]

1.Al llarg del discurs es poden edtectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes	Societat
Poesia	Prosa
Sol i llum	boira
Imaginació	Sentit Comú
L’art per l’art	Art comerç
“pervindre”	Present
Somni	Realitat
Don Quixots	Sancho Panzas
Simbolistes	realistes
Cosmopolitisme	Amor a la provincia (Caalunya, etc.)

A

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

Amb la poesia representa la pau, tranquil·litat i la minoria que pot comprendre la poesia i que la sap valorar.

La prosa, per tant, es el contrari.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Si, ja que arriba a anomenar-la com "La Santa Poesia".

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

La burgesia, els menysprea i els anomena "Gran Ramat".

Viure del Passat

TEXT 1 [p. 51]

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
De la literatura ens diu que es antiga, "A èpoques noves, formes d'art noves". Amb aquesta frase ens diu que s'ha de renovar la literatura catalana, i no anar a la literatura del segle XV.
Del regionalisme critica que s'hauríen de donar a conèixer més enllà de Catalunya.

2.Fins quin punt Brossa creu que la cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Les cultures noves han d'agafar lo bo de les anteriors, i lo dolent, s'ha de menysprear.
Cal aprofundir més en l'explicació: què considerava "bo" i què "dolent"?

3.Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Les classes populars, perquè les classes altes son materialistes i només pensen en els diners.

4.Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Proposa es nacions del Nord (França, Alemanya i Anglaterra) perquè allà la literatura es més moderna.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
"A èpoques noves, formes d'art noves." (Renovar-se).
Agafar del passat lo bo, i menysprear el patrimoni dolent.
Seguir els passos de les nacions del Nord.
Reanimar l'esperit regional de Catalunya deixant de banda a la burgesia i mirar a la massa anònima, les classes populars.
No fer cas a la desconfiança i indeferència que mostren els polítics.

Caterina Albert i Paradís

El Modernisme

Al 1880, a Catalunya comença a aparèixer un conjunt d'actituds culturals noves caracteritzades per una voluntat clara de modernització. El nucli ideològic més representatiu d'aquelles noves actituds és la revista L'Avens (1881-1884), des d'on es promourà, una ciència, una literatura i un art essencialment "moderns".

El modernisme sorgeix a l'entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors s'articulen al voltant d'un mateix programa. La revista L'Avenç n'es la plataforma més influent. Al costat de la revista, exposicions, festes modernistes i articles donen fe de l'arribada d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques: Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Calafalch són els capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.

Convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure una plena decadència social i cultural, els modernistes proposen, com a terapèutica, l'impuls modernitzador. Tot això queda reflectit en un article de Jaume Brossa a L'Avenç el 2 d'agost de 1892, que es titula "Viure del passat". Aquest article representa el punt de partida del modernisme i hi apareix una frase emblemàtica que esdevindrà el lema del moviment: "A èpoques noves, formes d'art noves". A "Viure del passat" queda ben definit el que el modernisme hauria de representar:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglar-se amb la mes moderna avantguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida d'arraconar la Renaixença.
2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.
3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

La primera etapa del moviment (1892-1900) va ser una etapa de formació i de preparació.

La majoria dels modernistes coincideixen en el rebuix de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Broderhood (Germandar Prerafaelita, 1848) i faran seu el lema "Art for art sake" (l'art per l'art).

Els modernistes compartiran plenament les intencions d'aquells trenta-set poetes françesos, entre els quals hi havia Baudelaire i Rimbaud, que al 1866 i sota el nom de Le Parnasse contemporain havien propugnat la superioritat de l'art. A partir d'aquell moment i sota la influencia de Baudelaire, els poetes reivindiquen una nova concepció de l'art i de la literatura. El que s'imposa és la recreació d'un món intuït, imaginat, suggerit, evocat.. Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.

Baudelaire assaja la creació de "paradisos artificials" que li permetin descobrir noves sensacions o percepcions ( olors, colors, sons...); Verlaine descobreix la musicalitat dels mots i la força evocadora que això aporta; Rimbaud provoca una ruptura total en el llenguatge: allibera els mots de la seva finalitat comunacitva i els atorga la capacitat d'evocar a fi que puguin explicar un món inèdit; Mallarmé porta aquest procés fins al final: les analogies i els símbols s'organitzen de tal manera que serveixen al poeta per a mostrar-li la manera d'escapar-se de la realitat palpable. D'aqui surt la bohèmia del París de Montmartre i del Barri Llatí, i un determinat comportament consistent en una barreja de melangia i tedi que Baudelaire va batejar com a spleen. Ells finalment, faran seu el qualificatiu i acceptaran d'anomenar-se així. S'apropien el mot decadentisme i acaben convertint aquest culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre la vida i l'art, per damunt de qualsevol realitat, vici o virtut.

El modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Es produí una clara ruptura amb el passat quan Maragall va definir com "espiritualista", entenent aquest terme, aquí, com a sinònim d'antimaterialista, d'antiracional.

Allò que més predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat. Amb el modernisme, a més, ens trobem davant un fenomen social important: la burgesia produeix la seva generació d'artistes. Ara, ser artísta és ser professional, no en el sentit de viure de l'art sinó en el de viure per l'art. Aquesta situació la retrata magistralment Rusiñol a L'auca del senyor Esteve.