Montserrat Roig, Obres

Novel·la.

De novel·les Montserrat Roig va escriure:

• Ramona, adéu. Barcelona (1972).
• El temps de les cireres. Barcelona (1976).
• L'hora violeta. Barcelona (1980).
• L'òpera quotidiana. Barcelona (1982).
• La veu melodiosa. Baarcelona (1987).

Narrativa Breu.

• Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona (1971).
• El cant de la joventut. Barcelona (1989).
• De finestres, balcons i galeries. Barcelona (1989).

Teatre.

• Reivindicació de la senyora Clito Mestres. Barcelona (Estrena al Teatre Romea, el 10 de Juny de 1991).

Critica literaria o assaig.

• Els catalans als camps nazis. Barcelona (1977).
• L'adulla daurada. Barcelona (1985).
• Barcelona a vol d'ocell. Barcelona (1987).
• L'autèntica història de Catalunya. Barcelona (1990).
• Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d'escriure i el vici comprartit de llegir. Barcelona (1991).
• Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari Obert 1990-1991. Barcelona (1992)
• La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona [Amical de Mathausen i altres camps de concentració nazis ] (2001).

Traduccions realitzades per l'autora.

• De l'anglés: BURCHETT, Wilfred: Vietnam: la segunda resistencia. Barcelona. (1967) (Trad. Montserrat Roig i M. Teresa Lorés).
• Del Rus: GORKIJ, Maksim: Els fills dels sol. Barcelona (1984) (Trad. directa del rus de Ricard Sanvicente; versió catalana de Montserrat Roig.)

web

Montserrat Roig, Biografia

Montserrat Roig, (Barcelona 1946 - 1991 ).

Narradora i periodista. Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop. Es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona l'any 1966. Fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol. Exercí com a professora a les universitats de Glasgow i Phoenix.
És un dels noms més representatius del conjunt d’escriptor que es van iniciar literàriament a finals del seixanta. Autora d’èxit i compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó (1971) (Premi Víctor Català, 1970), aquest primer recull de narracions inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les: Ramona adéu (1972), El temps de les cireres (1977), premi Sant Jordi, 1976, L'hora violeta (1980). Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes (les membres de les tres generacions de les famíles Ventura-Claret i miralpeix), literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als setanta del XX incident, sobretot en els darrers temps del franquisme. El 1982 publica L’òpera quotidiana, protagonitzada encara, parcilament , per un Miralpeix. La novel·la La veu melodiosa (1987) i el contes d’El cant de la joventu (1989), en què bona part de la crítica va subratllar la maduresa literària assolida per l’escriptora, en constituïren les dues úniques concrecions donada la mort prematura de Roig, qua causà una forta commoció en el món de les lletres catalanes. Féu treballs editorials i fou guionista i presentadora de diversos programes de televisió. Col·laborà en diverses publicacions setmanals com “Destino”, “Triumfo”, i diàries, “El Periódico” i l’“Avui”. També escriví textos literaris per a “Lletra de canvi” o “Els Marges”, entre d’altres. En la revista “Serra d'Or” féu llargues entrevistes que posteriorment aplegà en els volums de Retrats paral·lels. Paral·lelament a la seva obra literària ha treballat en diversos camps, entre els quals destaquem la biografia, publicant Rafael Vidiella ,l'aventura de la revolució (1976); el document històric, l'excel·lent Els catalans als camps de concentració nazis (1977); llibres de viatges com L'agulla daurada (1975) sobre la ciutat de Lenigrad, o l'assaig, amb llibres com ¿Tiempo de mujer? (1980). D'entre la seva obra de creació destaquem Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) i el volum de memòries Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (1992). La seva obra ha estat traduïda, a part de les principals llengües europees, al búlgar, hongarès, neerlandès, hebreu, rus i suec.

Poesíes [Comentari] 5/5

És així, si us plau, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C. 1

Comentari
La poesía "és així, si us plau" pertany a La nit, escrit al 1956 per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià. Aquesta obra la recull el llibre "Recomane tenebres".

Aquesta poesía está basada en un diáleg de 5 parts, 3 dialogades i 2 narrades.
El tema de l'obra és: la mort.

De figures retóriques en trobem: onomatopeies, anáfores i al·literacions.

Poesíes [Comentari] 4/5

Demà serà una cançó, Llibre de meravelles (1971)

Comentari
"Demà serà una cançó" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1971. L'obra pertany al Llibre de meravelles.

L'obra está formada per una estrofa de 20 versos, els quals no tenen rima.
El tema de aquesta poesía és la vida. De la seva propia vida, recordant el passat.
De figures retóriques hi trobem: Paral·lelismes, pleonasmes, interrogacions, enumeracions i quiasme.

Poesíes [Comentari] 3/5

Testament mural, Llibre de meravelles (1971)

Comentari
"Testament mural" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1971. Aquesta poesía pertany al Llibre de meravelles.

Está format per: 1 estrofa de 31 versos sense rima.
El tema principal de la poesía és el sexe.
La poesía parla de l'amor desenfrenat d'una parella. Recordant quan feien l'amor.

En aquesta poesía trobem de figures retóriques:
- Elipsis, enumeracions, encavallaments i anáfores.

Poesíes [Comentari] 2/5

"Res no m'agrada tant", Horacianes (1974), dins Les pedres de l'àmfora, O.C. 2

Comentari
"Res no m'agrada tant" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1974, dins Les pedres de l'àmfora.

La poesía conté 7 estrofes. La primera de 3 versos, i cap d'ells té les mateixes síl·labes, no té rima. La segona té 1 vers amb 19 síl·labes. La tercera té 4 versos, 3 d'ells amb 10 síl·labes i un amb 9, tampoc té rima. La quarta té 5 versos i cap d'ells té les mateixes síl·labes, tampoc té rima. La cinquena té 4 versos i cap d'ells té les mateixes síl·labes, no tenen rima entre ells. La siséna té 2 versos, un amb 5 síl·labes i l'altre amb 13 síl·labes. La seténa té 1 vers amb 6 síl·labes.

La poesía tracta de el menjar que més li agrada. És una poesía intranscendent.
D'elements retórics té: encavallaments i enumeracions.

Poesíes [Comentari] 1/5

Primera poesía:
"M'he estimat molt la vida", Horacianes (1974), dins Les pedres de l'àmfora, O.C. 2.

Comentari
Aquesta poesía va ser escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, i te com a títol "M'he estimat molt la vida". Va ser escrit al 1974, dins Les pedres de l'àmfora.

La poesía es composa de 5 estrofes. La primera té 7 versos, cadascú amb un número diferent de síl·labes. La segona estrofa té 7 versos també, i com l'anterior, també té cada vers un numero diferent de síl·labes. La tercera estrofa té 1 vers de 12 síl·labes. La quarta estrofa té 2 versos, també els versos amb síl·labes diferents. La cinquena estrofa té 1 vers, que té 9 síl·labes.
La rima es asonant [ ABABC-C ]

Com a tema, hem de dir que és la vida.
En aquesta poesía es compara la vida amb menjar, o accions que sempre han anat ocurrint, com la de la parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, o com la primera dent d'un infant.

De figures retóriques en trobem: enumeracions i anafores.