dilluns, 10 de març del 2008

Vicent Andrés Estellés, Biografía

Vicent Andrés Estellés va nèixer el 4 de septembre de 1924, a Burjassot (València).
La vocació literària li va començar a brollar molt aviat a Vicent Andrés Estellés, encara que no va ser per la branca de la poesía, sinó per la del teatre. Les seves obres de teatre no van ser ben acollides, així que a partir del 1935-1936 va escriure poesia.
Quan va esclatar la guerra, ell nomès en tenía 12 anys, per tant, va haver de deixar d'estudiar.
La familia no es va exiliar, i ell es va possar a treballar de forner, com el seu pare.
Ha treballat per a dos diaris, el primer va ser al 1942 al diari "Jornada", on va publicar el seu primer article. Desde aquell moment, va començar a fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Oficial de Periodisme, a Madrid, com a becat.
A Madrid publica poesies en castellà que eren traduccions a les que ja havia fet en català.
Al 1945 va fer de soldat a Navarra. Quan torna a València, al 1948, es quan treballa al segon diari, "Las Provincias".
Ja instal·lat a València, torna a escriure poesía en català.
Als anys 50 va fer amistats amb grans escriptors, i es va casar amb Isabel Llorente, amb la que després de 10 messos de cassats, van tenir una filla, que va morir als 4 messos.
Arrán de la mort de la seva petita filla, Vicent Andrés Estellés va fixar un tema molt clar a les seves obres: la mort.
La Nit i Primera soledad, van ser obres influenciades per la mort de la nena.
Al 1958 publica Donzell amarg, obra que queda finalista del premi Óssa Menor i l'amant de tota la vida, al 1966.
Al 1971, va treure a la llum 5 llibres: La clau que obri tots els panys, llibre de meravelles, llibre d'exilis, primera audició i l'inventari clement.
Els temes recurrents en la poesía d'Estellés son: la fam, el sexe, la mort i l'amor.
El 1984 va obtenir el premi de Les lletres valencianes.
Vicent Andrés Estellés va morir a València al 1993.

El fenomen poètic estellesià en el seu context històric
De la mateixa generació que Josep Maria Llompart, Blai Bonet o Gabriel Ferreter, Vicent Andrés Estellés (1924-1993)Inicia la seva producció poètica a la postguerra.