Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antologia Poètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antologia Poètica. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 d’abril del 2008

Poesíes [Comentari] 5/5

És així, si us plau, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C. 1

Comentari
La poesía "és així, si us plau" pertany a La nit, escrit al 1956 per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià. Aquesta obra la recull el llibre "Recomane tenebres".

Aquesta poesía está basada en un diáleg de 5 parts, 3 dialogades i 2 narrades.
El tema de l'obra és: la mort.

De figures retóriques en trobem: onomatopeies, anáfores i al·literacions.


Poesíes [Comentari] 4/5

Demà serà una cançó, Llibre de meravelles (1971)

Comentari
"Demà serà una cançó" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1971. L'obra pertany al Llibre de meravelles.

L'obra está formada per una estrofa de 20 versos, els quals no tenen rima.
El tema de aquesta poesía és la vida. De la seva propia vida, recordant el passat.
De figures retóriques hi trobem: Paral·lelismes, pleonasmes, interrogacions, enumeracions i quiasme.

Poesíes [Comentari] 3/5

Testament mural, Llibre de meravelles (1971)

Comentari
"Testament mural" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1971. Aquesta poesía pertany al Llibre de meravelles.

Está format per: 1 estrofa de 31 versos sense rima.
El tema principal de la poesía és el sexe.
La poesía parla de l'amor desenfrenat d'una parella. Recordant quan feien l'amor.

En aquesta poesía trobem de figures retóriques:
- Elipsis, enumeracions, encavallaments i anáfores.

Poesíes [Comentari] 2/5

"Res no m'agrada tant", Horacianes (1974), dins Les pedres de l'àmfora, O.C. 2

Comentari
"Res no m'agrada tant" és una poesía escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, al 1974, dins Les pedres de l'àmfora.

La poesía conté 7 estrofes. La primera de 3 versos, i cap d'ells té les mateixes síl·labes, no té rima. La segona té 1 vers amb 19 síl·labes. La tercera té 4 versos, 3 d'ells amb 10 síl·labes i un amb 9, tampoc té rima. La quarta té 5 versos i cap d'ells té les mateixes síl·labes, tampoc té rima. La cinquena té 4 versos i cap d'ells té les mateixes síl·labes, no tenen rima entre ells. La siséna té 2 versos, un amb 5 síl·labes i l'altre amb 13 síl·labes. La seténa té 1 vers amb 6 síl·labes.

La poesía tracta de el menjar que més li agrada. És una poesía intranscendent.
D'elements retórics té: encavallaments i enumeracions.

Poesíes [Comentari] 1/5

Primera poesía:
"M'he estimat molt la vida", Horacianes (1974), dins Les pedres de l'àmfora, O.C. 2.

Comentari
Aquesta poesía va ser escrita per Vicent Andrés Estellés, un escriptor valencià, i te com a títol "M'he estimat molt la vida". Va ser escrit al 1974, dins Les pedres de l'àmfora.

La poesía es composa de 5 estrofes. La primera té 7 versos, cadascú amb un número diferent de síl·labes. La segona estrofa té 7 versos també, i com l'anterior, també té cada vers un numero diferent de síl·labes. La tercera estrofa té 1 vers de 12 síl·labes. La quarta estrofa té 2 versos, també els versos amb síl·labes diferents. La cinquena estrofa té 1 vers, que té 9 síl·labes.
La rima es asonant [ ABABC-C ]

Com a tema, hem de dir que és la vida.
En aquesta poesía es compara la vida amb menjar, o accions que sempre han anat ocurrint, com la de la parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, o com la primera dent d'un infant.

De figures retóriques en trobem: enumeracions i anafores.

dilluns, 10 de març del 2008

Vicent Andrés Estellés, Biografía

Vicent Andrés Estellés va nèixer el 4 de septembre de 1924, a Burjassot (València).
La vocació literària li va començar a brollar molt aviat a Vicent Andrés Estellés, encara que no va ser per la branca de la poesía, sinó per la del teatre. Les seves obres de teatre no van ser ben acollides, així que a partir del 1935-1936 va escriure poesia.
Quan va esclatar la guerra, ell nomès en tenía 12 anys, per tant, va haver de deixar d'estudiar.
La familia no es va exiliar, i ell es va possar a treballar de forner, com el seu pare.
Ha treballat per a dos diaris, el primer va ser al 1942 al diari "Jornada", on va publicar el seu primer article. Desde aquell moment, va començar a fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Oficial de Periodisme, a Madrid, com a becat.
A Madrid publica poesies en castellà que eren traduccions a les que ja havia fet en català.
Al 1945 va fer de soldat a Navarra. Quan torna a València, al 1948, es quan treballa al segon diari, "Las Provincias".
Ja instal·lat a València, torna a escriure poesía en català.
Als anys 50 va fer amistats amb grans escriptors, i es va casar amb Isabel Llorente, amb la que després de 10 messos de cassats, van tenir una filla, que va morir als 4 messos.
Arrán de la mort de la seva petita filla, Vicent Andrés Estellés va fixar un tema molt clar a les seves obres: la mort.
La Nit i Primera soledad, van ser obres influenciades per la mort de la nena.
Al 1958 publica Donzell amarg, obra que queda finalista del premi Óssa Menor i l'amant de tota la vida, al 1966.
Al 1971, va treure a la llum 5 llibres: La clau que obri tots els panys, llibre de meravelles, llibre d'exilis, primera audició i l'inventari clement.
Els temes recurrents en la poesía d'Estellés son: la fam, el sexe, la mort i l'amor.
El 1984 va obtenir el premi de Les lletres valencianes.
Vicent Andrés Estellés va morir a València al 1993.

El fenomen poètic estellesià en el seu context històric
De la mateixa generació que Josep Maria Llompart, Blai Bonet o Gabriel Ferreter, Vicent Andrés Estellés (1924-1993)Inicia la seva producció poètica a la postguerra.