Va néixer al 1899, pertanya la lleva de Riba, Foix, Sagarra o Salvat-Papasseit. Va publicar el seu primer llibre, de narracions, al 1928, però no es va donar a conèixer com a poeta fins al 1934.
La seva obra presenta la postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes.
Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís, si bé mitjançant un humor punyent, un esperit iconoclasta i sovint individualista, i uns marcats pressupòsits ètics; aquests últims van afavorir-lo tant els anys seixanta, com perjudiciar-lo després, amb l'eclosió de moviments més interessats en l'autonomia del fet literari respecte de les contingències ideològiques.
Dels orígens bugesos al compromís
Joan Oliver va nèixer en una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. El seu avi patern havia estat un dels fundadors de la Caixa de Sabadell, el matern era un dels dirigents del Foment del Treball. Educat, doncs, com a fill de casa bona, quart d'onze germans dels quals acanarà essent l'únic supervivent, estudià la carrera de dret, viatjà per Europa i, l'any 1919, formà l'anomenat <
Aquests autors practiquen una literatura a mig camó de la iconoclàstia avantguardista, de caire cosmopolita, i de la pura facècia de regust més local. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà eñ dorectpr i on usarà pseudònims diversos. Al 1925 funden les edicions La Mirada, la qual publicarà divuit volims i fulls solts.
D'altra banda Oliver va col·laborant també a La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya o Mirador. Es trasllada a viure a Barcelona al 1926, i estrena a Sabadell una rpimera obra teatral, Una mena d'orgull.
Quan es dona a conèixer com a poeta, ho fa al 1934 amb el pseudònim de Pere Quart, que ja havia usat avans.
El llibre de poemes, Les decapitacions, parodia el simbolisme com les avantguardies i hi despunta una intenció humorística, crítica i ideològica, alguns al·lusius a Hitler o Mussolini.
La primera gran sotragada
