Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bruixa de Dol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bruixa de Dol. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de juny del 2008

Zodíac, Bruixa de Dol

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

A simple vista, en veiem un sonet, perquè té dos quartets i dos tercets.
Té una rima creuada en els dos primers quartets (ABBA), i en els dos tercets ( ABA, BAB ).
Els versos són d'art Major, i concretament són decasíl·labs.

Tornem a veure el "jo poètic", és a dir, que l'escriptora és el subjecte de la poèsia.
Desitga oblidar els seus records, que els engoleixi el mar. Vol tornar a començar, a veure on la fa parar el destí, llençant de nou els daus de la ruleta de la fortuna.
També vol enamorar-se'n de nou "cal que encertem, amb l'ai de la sageta".
Vol enamorarse'n d'una persona que sigui cranc, ja que ella és escorpí.

Maria-Mercè Marçal, Qui sóc i per què escric

Qui sóc i per què escric.

Primer, veiem una semblança amb el titol d'aquesta entrevista amb un altre que en va escriure Montserrat Roig.
Ella es veu com una serp quan canvía la pell.
Les etapes les veu com un canvi de pell.
Durant l'entrevista, ella parla d'una serp que n'havia vist, evidentment, aquesta serp no existía, es un recurs que va fer servir.

"Temptació o repte, transgressió i mancança: l'escriptura."
Així és com ella veu l'escriptura, una temptació, perquè l'agradava escriure. Un repte, perque encara que en tinguis ganes d'escriure, no tot el món s'en surt escrivint.

dimarts, 3 de juny del 2008

Característiques de Bruixa de Dol

Característiques principals de l'obra Bruixa de Dol, escrita per Maria-Mercè Marçal.

L'obra l'ha enfocat en les bruixes, les quals fa segles les cremaven a la foguera per no seguir el camí correcte. L'autora de l'obra si ve reflectida en una bruixa, ja que no era com la societat on ella vivía volía que fos, i per tant ha volgut plasmar-ho en l'obra, fent esment a aquest tipus de dona.
Les obres de l'autora son una mena de biografia simbólica i onirica.
A Bruixa de Dol, s'utilitzen com a temes recurrents l'amor i la solitud.

Els animals simbólics que apareixen són: l'escorpí i el drac, els quals son els animals del seu horoscop xinés.

El títol de l'obra fa un homentatge a l'obra de Josep Vicenç Foix Sol i de Dol i també ens recorda a la cançó popular Plou i fa sol.

A l'obra el que més es pot trobar són sonets.

dimecres, 21 de maig del 2008

Biografia de Maria-Mercè Marçal



Maria-Mercè Marçal i Serra, (Barcelona, 1952- Barcelona 1998), va va ser una poeta,atedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista, i per un temps, editora. Usa com a nom per a signar les seves obres Maria-Mercè Marçal.

Va passar la seva infanteça a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) d'on sempre es considerava originaria. Va estudiar Batxillerat a Lleida. El 1969 es va traslladar a Barcelona per entrar a l'universitat. Es va lliçenciar en filologia clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica a diversos instituts, ensenyant llengua i literatura catalana. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar 1976, després d'haver fundat amb ell i amb d'altres joves poetes l'editorial Els llibres del Mall el 1973 Va participar a l'Assamblea de Catalunya va militar al PSAN des de finals del franquisme fins que se'n separà el1980, en una escisió que conduirà a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra.

L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.El seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme.

El 1980 té la seva filla Heura,que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes ("Triar" entre ells), i amb la qual el tema de l'embaràs i la maternitat entren a la seva obra.

Des del 1994 impulsà el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").